Santa Maria de Lladurs és l’església parroquial de Lladurs (Solsonès), que des de Solsona s’arriba per la carretera LV-4241.
Front de l’església hi ha a sota de l’ombra d’arbres la seva Font.
Es feta d’un allargat bloc de pedra, on disposa d’una aixeta de maneta, on l’aigua cau a una pica semicircular. A les rodalies trobem varies taules rodones amb seients.
Esculpit a la roca, hi ha l’escut i posa: “Ajuntament de Lladurs. Any 1997.”
Querol és un municipi de la comarca de l’Alt Camp, que s’estén al sector nord-oriental de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, l’Alt Penedès i Anoia, i s’estén en la seva major part a l’esquerra del Gaià, riu que travessa el territori de nord a sud. Forma part del sector muntanyós del bloc del Gaià, format ací a la part més septentrional per contraforts de la serra de Brufaganya (874 m al punt més alt) i al centre i sud per la plana d’Ancosa, serra que s’inicia a Montagut (962 m), al S del terme, i es continua pel terme de la Llacuna, ja d’Anoia, amb altituds de 900 m. La part de la dreta del riu és accidentada pels contraforts de la serra de Comaverd (827 m, a les Agulles, 625 m al tossal de Saburella).
Cal dir que el punt de partida per anar a la Font de Querol i Àrea de Lleure,
es a l’entrada a aquest petit poble on hi ha un gran plàtan que ahir us vaig presentar.
Seguiu la pista indicada per cartells des del safareig, al poc passareu pel costat d’un edifici,
seguiu i aviat arribareu a l’Àrea de Lleure,
Es una zona amb molts arbres i humida.
Amb diversitat de taules i bancs per poder fer un bon àpat.
En racó, i sota d’una paret de rocosa hi ha la Font de Querol.
Gracies a unes escales hi podreu arribar.
D’un broc gros surt contínuament l’aigua
Que cau a una pica rectangular a una certa alçada del terra.
Es un espai natural i molt tranquil per fer una parada en el camí…
Cal situar-vos en la carretera de Sant Adrià a La Roca, BV-5001, a l’altura dels horts existents al Pla del Besos, entre el riu i la citada carretera.
Deixareu el vostre vehicle, i seguireu a peu el camí de terra conegut com el carrer del Pg.de Ricardo Flores Magón, situat entre parcel·les d’horts i no es un lloc massa net.
Caldrà seguir el tercer camí de la dreta que us portarà directament a la Llacuna.
També es coneguda per la llacuna de les Fades.
Te forma rodona, tot l’espai esta rodejat de vegetació i arbres.
Lloc on hi viuen moltes aus i altres petits animals.
Des de la carretera LV-1003, agafarem el carrer que puja a la part alta del poble de Freixenet i que portaria a l’església de Santa María de Freixenet.
Poc abans d’arribar a les primeres cases del poble, cal agafar el carrer de mes a l’esquerra, a pocs metres girar novament a l’esquerra per un camí que fa una certa baixada,
arribarem a una petita zona enjardinada i amb arbres,
on esta la Font de la dona (pot tindre un altre nom).
Font d’estructura de petit monument, on a sobre hi ha l’estàtua d’una dona nua.
Te una aixeta polsador, l’aigua cau a una pica alta casi rodona en el seu interior i amb estries per fora.
A la paret de l’estructura i en cada costa hi ha unes cares esculpides
Front seu hi ha una farola de 4 fanals que per la nit il·lumina l’espai.
També, te una taula amb bancs de pedra, tipus de jardí.
Es un espai molt tranquil per fer un àpat o descansar una estona.
El 1886, el Ministeri de la Guerra va comprar la casa i la finca de 8,5 hectàrees a la seva vídua Mercè Bertran i d’Amat per la quantitat de 75.000 rals de billó.
Va ser destinada al cos d’artilleria fins al 1902, quan va passar a Dipòsit de Sementals d’Artilleria, que li va donar el seu nom popular.
El 1994 s’hi va instal·lar una escola de capacitació agrària.
Consta de dos nuclis: un a la parta alta i el Pla, conegut també per el Llano. El barri té dues escoles públiques, una biblioteca, un centre cívic, l’Església de Sant Roc…
Sota el barri hi ha l’horta del Fruiterar (o de Can Puiggener), com també diverses fonts, com la dels Gitanos o la de la Conquena.
La Clota, que s’iniciava sota la muralla o mur de can Puiggener, que avui sols queda una gran explanada, arribava fins a la riba del Ripoll,
i era limitada al nord pel camí del molí de l’Amat, en un espai enclotat en forma de semicercle.
El nom de la Clota es troba documentat des de l’any 1516 i ha perdurat fins avui.
Al llarg del temps, aquest espai ha tingut diversos usos, des d’un assentament de barraques, horts il·legals, un abocador no controlat de brossa i també com abocador de terres i runes d’obres.
Per evitar més la degradació de la zona, es va crear una zona de lleure amb taules,
la restauració de la Font dels Gitanos, en la franja més pròxima al riu Ripoll.
També, plantant arbres per donar ombra d’una part del Parc de La Clota,
i en els terraplens laterals es van col·locar plantes y arbustos.
Recull de dades: Ajuntament de Sabadell, Viquipèdia i propi.
La Plaça de Pau Casals esta front de la Plaça de la Vila de Sant Fost de Campsentelles. La plaça es petita i disposa de bancs i arbres.
Destaca el monument a la Sardana. S’inaugurà el setembre de 1975, amb la presència del Governador civil de Barcelona, Martin Villa i les autoritats locals. Plafó format per tres parts, on es representa en relleu una ballada de sardanes. A sota els balladors hi ha, a l’esquerra, la paraula “ANY”; al centre, l’escut del municipi; i a la dreta “1975”. Es troba situat en un angle de la plaça de Pau Casals en un mur de paredat i envoltat d’heures i vegetació. No figura el nom de l’autor.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural -Diba.
Fa uns dies us vaig presentar el Parc del Torrent de la Romeua de Sabadell, avui serà uns jardins a prop, concretament de la Plaça de Lisboa, en la Ronda d’Europa i paral·lel a les vies de tren Renfe.
Es un espai amb poca vegetació,
però amb bons llocs per poder prendre el sol, sobre tot en dies freds.
Te alguns arbres i arbustos.
Al altre costat de les vies hi ha una antiga caseta abandonada.
En general, és un espai tranquil en el Barri de can Llong.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 